divendres, 21 de novembre del 2014
dimarts, 18 de novembre del 2014
dimarts, 14 d’octubre del 2014
Dorantes & Renaud García-Fonts & Cordes del Món obren la tercera edició del Festival Connexions
Divendres passat, a la Sala Apolo de Barcelona, David Peña 'Dorantes', Renaud García-Fonts i Cordes del Món van obrir la tercera edició del Festival Connexions amb el concert Flamenco a cordes, un solo per a cordes amb grans èxits recuperats i música original i inèdita de Dorantes arranjada per a sextet de corda.
Dorantes és un pianista de tradició flamenca i formació clàssica i jazzística. Pertany a una de les sagues gitanes de la baixa Andalusia que més artistes coneguts ha donat al flamenco, però ha aconseguit fer-se un nom propi amb el piano, un instrument totalment aliè a aquest gènere. Renaud García-Fonts, està considerat un dels contrabaixistes més singulars de l'escena musical internacional i és un mestre en l'art de la improvisació.
Tots dos músics busquen un camí propi per arribar a un destí comú: allà on tot és nou i familiar a la vegada; Dorantes no només toca les tecles del piano, sinó que s'hi posa a dins, com a la panxa d'una bèstia, i frega, esgarrapa o polsa les cordes, transformant-lo en guitarra o en pell de tambor; García-Fonts fa servir l'arc com si fós un llaüt, i afegeix una cinquena corda per ampliar el sò del seu instrument.
Per altra banda, Cordes del Món, dirigida per Ernesto Briceño, segueix amb la seva mirada oberta i moderna; es tracta d'una formació tècnicament rigurosa, sòlida i positiva, sempre disposada a entendre i apropar-se a les altres músiques.
Divendres passat, més de dues-centes cordes van omplir d'una sonoritat espectacular la Sala Apolo de Barcelona, en un concert en què cants tradicionals del flamenc van servir d'escusa per desenvolupar harmonies diferents. Acompanyats a la bateria per Javi Ruibal es van sentir temes de ¡Sin Muros! (Universal, 2012), el darrer disc d'aquest gran pianista sevillà, on ja demostra que, a ell, el flamenc no li posa ni barreres ni fronteres.
No va faltar l'espontània participació d'un amic: el badoneonista Marcelo Mercadante ni la participació especial de José Antonio Martín Yañez,'Salao', interpretant Al
I en el primer bis de la nit va sonar Orobroy; el sextet de corda, influenciat pel color de la música gitana, recordava la veu de tres nenes cantant en caló, la lletra escrita pel gloriós Pedro Peña, 'El Lebrijano':
Bus junelo a purí golí e men arate sos guillabela duquelando palal gres e berrochí,
prejenelo a Undebé sos bué men orchí callí ta andiar diñelo andoba suetí rujis pre alangarí.
Que traduit al catellà vol dir:
Cuando escucho la vieja voz de mi sangre que canta y llora recordando pasados siglos de horror,
siento a Dios que perfuma mi alma y en el mundo voy sembrando rosas en vez de dolor.
El camí per l'artista és la confiança en l'ofici i el seu medi. Per l'espectador sense complexes, la fe en el seu criteri i afició, i en que l'atenció sostinguda anirà descobrint coses interessants.
En fí... Bravo!
David Peña 'Dorantes': piano, Renaud García-Fonts: contrabaix cinc cordes, Javi Ruibal: percussions, Ernesto Briceño: violí, Jaime del Blanco: violí, Asier Suberbiola: violí, Paulina Sánchez: violí, Felipe Escalada: viola, Martín Meléndez: cello.
www.renaudgarciafons.com
cordesdelmon.reverbnation.com
dijous, 25 de setembre del 2014
Mar i cel torna al Teatre Victòria de Barcelona.
Teatre de cine aquesta nit al Paral.lel de Barcelona!
La companyía Dagoll Dagom celebra els seus quaranta anys d'existència amb la reposició de Mar i cel, el seu espectacle més emblemàtic. Aquest és un moment històric ideal per recuperar un muntatge històric: avui al Teatre Victòria les veles s'inflaràn de nou!
Aquest espectacle musical és tot un clàssic contemporani de referència obligada del teatre català. Està basat en l'obra d'Àngel Guimerà amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart. Va ser creat al 1988, remuntat al 2004 i, ara, deu anys més tard, torna als escenaris. I aquesta vegada ho fa amb nova posada en escena: nou càsting, nous efectes i una tecnologia audiovisual actualitzada amb videoprojeccions que substitueixen els decorats pintats i que, sens dubte, faran d'aquest Mar i cel 2014, la versió més espectacular vista fins el moment.
La història de pirates i cristians tancats dins d'un vaixell perduts enmig del mar és, segons Dagoll Dagom, "una perfecte metàfora del món, els habitants del qual seguim entestats a fer-nos la guerra, odiar-nos i destruir-nos com un urc que fa temps que s'havia d'haver eliminat".
El muntatge, dirigit per Joan Lluís Bozzo, compte amb un repartiment liderat pels nous Saïd i Blanca -Roger Berruezo i Ana San Martín- i la veterania de Pep Cruz, únic actor que repeteix participació, interpretant adequesta vegada a Joanot.
La resta del repartiment el conformen Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández, Toni Vinals, Mireia Dolç, Rubén Yuste, Elena Terrats, Víctor Arbelo, Xavi Navarro, Marc Vilavella, Lucía Torres, Dídac Flores, Clara Moraleda, Paula Vives, Raúl Grau, Enrique Navarro, Luís Moya i Dimas Bozzo.
I al mig de l'escenari: el vaixell -un personatge més de 8.000 kilos!-, el mateix vaixell que van construir Isidre Prunés (mort el passat mes de juliol mentre treballava en la reposció del muntatge, víctima d'un càncer) i Montse Amenós. Navega sense rumb, sobre un mar de dubtes, de venjances però també, sobre un mar d'amor.
Segur que, aquesta vegada, Dagoll Dagom arribarà més lluny fent d'aquesta aventura el més bell viatge emocional de molts de nosaltres.
Segur que, aquesta vegada, Dagoll Dagom arribarà més lluny fent d'aquesta aventura el més bell viatge emocional de molts de nosaltres.
www.dagolldagom.com/ca/mar-i-cel-2014
diumenge, 14 de setembre del 2014
divendres, 1 d’agost del 2014
Paquito D'Rivera Sexet presenta "Jazz Meets the Classics"
Si el públic, abans d'assistir al concert de la sala Jamboree de Barcelona, tingués el disc -recent sortit al mercat- encara calent a les mans, si llegís els noms de Mozart i Beethoven a la contraportada de l'àlbum, si veiés que en relació a Adaggio hi posa: "Based on Chopin's Fantaisie in C# minor, Op. Posth. 66..." o que del Vals de la Media Hora hi diu: "Based on Chopin's Minute Waltz, Op. Nº1" , etc... etc..., potser es preguntaria si allò és jazz o no és jazz. I potser, desconcertat per la caràtula del disc, s'afanyaria a escoltar-lo per estar segur de la resposta... Sí, és jazz!
Sens dubte, si alguna cosa il.lustra a la perfecció la textura emocional que Paquito D'Rivera i el seu sextet aconsegueix transmetre en el seu nou treball és el factor sorpresa que comporten els onze temes enregistrats en el disc i, sobretot, l'aventura que suposa no poder estar mai segur d'on et portarà la música.
Per D'Rivera el jazz sempre ha estat en connexió amb els grans mestres de la música. Al llarg de la història músics i compositors sempre han trobat la inspiració a banda i banda de l'aparent frontera que separa l'anomenada música clàssica del Jazz, d'una manera natural i enriquidora."Duke Ellington decía que solamenta hay dos tipos de música" -va dir des de l'escenari- "la buena y la otra".
El concert de dijous 31 de juliol a la mítica sala de la Plaça Reial va ser una experiència molt didàctica. Van començar interpretant l'arranjament de Mauricio Pinchi Cardozzo de Las Abejas, obra del compositor i guitarrista paraguaià Agustín Barrios Mangoré, per seguir després amb Vals de la Media Hora, arranjament del pianista i compositor cubà Pepe Rivero. "Como el Vals del Minuto de Chopin era una pieza muy corta Pepe Rivero le hizo un arreglo y ha quedado de media hora", va dir D'Rivera, repartint simpatía i encomenant molt bon humor.
I també, fent referència a Adagio: "Mozart no era austriaco, eso es mentira, era de New Orleans, y el segundo movimiento para clarinete -quizá la pieza más bella escrita para clarinete y orquestra- es un blues, lo que pasa es que toda la vida lo han tocado mal y por eso ahora nosotros lo tocamos como tiene que ser", per passar a interpretar-lo al millor estil góspel.
I també, fent referència a Adagio: "Mozart no era austriaco, eso es mentira, era de New Orleans, y el segundo movimiento para clarinete -quizá la pieza más bella escrita para clarinete y orquestra- es un blues, lo que pasa es que toda la vida lo han tocado mal y por eso ahora nosotros lo tocamos como tiene que ser", per passar a interpretar-lo al millor estil góspel.
Per introduir la peça Libertango Paquito va parlar de l'innovador que va ser Charlie Parker a qui va comparar amb Ástor Piazzola: "Por fin el tiempo les dió la razón... Ástor Piazzola cambió él solito toda la cara del tango de la música argentina alrededor del mundo".
Finalment van tocar Pa Bebo, escrita per Pepe Rivero i dedicada a Bebo Valdés, un entranyable homenatge al gran pianista cubà.
El jazz és axí: pura emoció. Et fa créixer, et posa al dia. Un plaer bonic de compartir.
Paquito D'Rivera Sextet: Paquito D'Rivera (clarinet i saxo), Pepe Rivero (piano), Manuel Machado (trompeta i fiscorn), Reiner Elizarde "El Negrón" (contrabaix), Georvis Pico (batería), Yuvisney Aguilar (percusió).
dijous, 26 de juny del 2014
diumenge, 22 de juny del 2014
divendres, 20 de juny del 2014
divendres, 13 de juny del 2014
dijous, 12 de juny del 2014
dijous, 5 de juny del 2014
dimecres, 4 de juny del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)