Divendres passat Hidrogenesse va presentar Roma, el seu cinquè disc, dins del marc del festival Curtcircuit, a La [2] d’una sala Apolo pleníssima de gent amb moltes ganes de ballar i passar-ho bé.
Durant el concert el grup va interpretar totes les noves cançons començant per Bienvenidos al siglo XIX i acabant amb Aquí y ahora, i també èxits anteriors com Disfraz de tigre, molt celebrada per un públic còmplice i també, segurament, molt fidel.
Però aquest duo barceloní pot desconcertar quan se’ls escolta per primera vegada. Hi ha en la seva música i en la posada en escena del seu espectacle una mirada retro i sentimental que, d’altra banda, resulta coherent amb la lírica de les seves cançons. El temps i la subsistència son els seus temes principals; Roma evoca un passat recent i invoca als seus herois mitjançant sintetitzadors dels anys vuitanta i melodies que recorden antics aparells electrònics o videojocs.
Per Genís Segarra (instruments) i Carlos Ballester (veu) el que fa que valgui la pena fer una cançó és trobar la manera de fer-la. L’absurd, l’humor i el joc condueixen a la raó de ser d’ això tan fràgil, per innecessari, com pot semblar una cançó però que, en realitat, sovint és transcendental, poderós o imprescindible com una manifestació.
Per sort, de vegades és inevitable considerar als grans homes de la humanitat en general -i als artistes i intelectuals en particular- una colla de sonats per sobreviure amb alegria, i poder dir que sí a l’encant de lo incomprensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada