Josh Rouse al Festival Curtcircuit

Després d'haver hagut d'anular els concerts previstos pel mes de març per culpa d'una forta grip, la setmana passada Josh Rouse va sortir de gira per primera vegada a Catalunya, en solitari i per petits espais (Heliogàbal a BCN, Depo a l'Hospitalet de Llobregat i El públic a Mataró). El cantant va venir convidat pel Festival Curtcircuit i ho feia apadrinant a Barbacoa.

Explica Josh Rouse que mai ha viscut massa temps en un mateix lloc. Nascut a Nebraska, de petit va moure's per tot els Estats Units -d'aquí el tarannà viatger d'aquest  músic de folk i pop que ha begut del country rock i dels sons californians-, i  que des de fa uns quants anys s'ha establert a València buscant el  difícil equilibri entre la vida familiar i la vida de músic.  I és una mica de tot això del que parlen les seves cançons. Josh és molt hàbil narrant petites històries quotidiqnes. Sorprèn la nitidesa i simplicitat de les seves lletres i és al.lucinant el bon rotllo que transmeten!  El fil conductor del seu ric viatge és la música,  per això té una cançó per cada moment de la vida.

Dissabte va actuar a la sala Depo de l'Hospitalet. No portava res preparat. La idea era presentar  el seu darrer disc The Happiness Waltz (2013) i improvitzar aprofitant la proximitat amb el públic. Va tinterpretar temes molt coneguts com Winter in the Hamptons, Love bibrations, My Love has gone o Quite town, també cançons noves com ara Simple pleasure i un parell de versions: She said de The Strokes, i, en els bisos, Boys don't cry de The Cure. Va ser un concert íntim, capaç de transformar en victòria qualsevol derrota per tots els que també ens hagués agradat poguer anar cap a Canaletes aquella nit.

Per altra banda el projecte Barbacoa l'alter ego Jordi Colombí, va interpretar  cançons  del seu primer disc editat per el segell Discos de Kirlian, com Estiu de 1995 o  La Zona Franca, i una versió adaptada  de la cantant grega Arleta, Porta tancada i casa buida. Acompanyava al violoncel Margarida Mariño.